FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer solemnement memòria (d'un esdeveniment, d'una persona). Avui es commemora la purificació de la Verge. Servir per a fer memòria (d'un esdeveniment, d'una persona). La columna de Trajà commemora les victòries que va assolir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que matineja, que té el costum de matinejar. Avui has estat ben matinera. No és gaire matiner: es lleva cada dia a les vuit. Que s'esdevé a primera hora del matí. La rosada matinera. El cant matiner de l'alosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument músic de fusta semblant a la gralla, amb forats i llengüeta de canya. estar de gaita Estar d'humor, alegre. Avui està de gaita: demana-li el que vulguis. Romanços, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten. No li vagis amb gaites. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer circular l'aire (per un lloc tancat, per una mina, etc.), especialment fer-hi entrar aire de fora i treure'n el viciat. Examinar, sotmetre a discussió, (una qüestió, un dubte). Hauríem de ventilar aquest problema a la reunió d'avui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dia assenyalat, en què se celebra una festa grossa. La diada de Corpus. D'avui a molts anys puguem celebrar semblants diades. Dia en relació amb el temps que fa o l'assignat per a fer alguna cosa. Dijous tenim la diada de regar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local destinat als malalts o als ferits en un col·legi, una caserna, una presó, etc. Col·lectiu d'infermers i d'infermeres. Conjunt d'estudis necessaris per a exercir d'infermer. Facultat d'infermeria. Avui comença el curs l'alumnat de magisteri i el d'infermeria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú. fer semblant Fingir 1. S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les abelles, anar i venir del rusc a les plantes que els forneixen l'aliment. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia res, però allà ja el fan trescar! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar obstacle, fer nosa (a algú) en l'execució d'una cosa. Aquesta feina, si no em destorba ningú, l'acabaré avui. No el destorbis d'anar-hi. Ésser un obstacle (a l'execució d'alguna cosa). La falta d'operaris destorbava la construcció del túnel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o fixar per mitjà de perns. Una peça que entra dins una altra, quedar travada, sense moviment. La corriola s'ha empernat i no podem treure aigua. Obstinar-se. S'ha empernat a sortir avui. S'empernà de veure les coses a través del seu prisma. [...]
