FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plat de metall amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba. Plat metàl·lic utilitzat en la música popular com a instrument de percussió. Orinal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar magre. Aquesta malaltia l'ha amagrit. Esdevenir magre. Cada dia s'amagreix més. Fer semblar més magre. La barba l'amagreix. Empobrir 1 i 2. No hem de permetre que el patrimoni cultural s'amagreixi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color intermediari entre el blanc i el negre. Una mula de pèl gris. Ja comença a tenir la barba grisa. Un dia gris. Color gris. Sense interès, no gens notable. Una vida grisa. Un personatge gris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un organisme viu, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital. Aquesta planta creix molt de pressa. Aquest noi no creix: sempre el veig igual. Créixer la barba, els cabells. Un riu o una massa d'aigua, pujar de nivell. El riu va créixer fins a endur-se el pont. Anar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les ovelles. Bestiar oví. Grup de mamífers de la família dels bòvids, de coll llarg i potes esveltes, banyes anellades i anguloses, musell generalment sense barba i pelatge llanós, que comprèn les ovelles i les cabres. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té població. Els centres més poblats són a prop dels rius. Totes les illes on arribaven els europeus estaven poblades. Població 2. Que té molt de pèl, s'aplica a les celles, a la barba. En Marc té les celles poblades i llargues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un color entre el castany clar i el groc d'or, s'aplica al pèl i als cabells. Un cabell ros com fil d'or. Tenir la barba rossa. La ceba, quan serà ben rossa, traieu-la del foc. Les espigues ja són rosses, els blats ja són rossos. Que té els cabells rossos. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dilatació de l'esòfag membranosa i sacular que molts ocells tenen sota la gola, on els aliments sofreixen una maceració preliminar abans de passar a l'estómac. Part compresa entre la barba i el coll. Estómac. Vejam si podem omplir una mica el pap, que tenim gana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reemplaça artificialment una cosa natural. Portava barba postissa. Dents postisses. Un oncle postís. Afegit de cabells a un pentinat. Mancat de naturalitat. Un somriure postís. Afegit en una obra per altri que l'autor. A la comèdia, hi ha dues escenes postisses: les [...]
