-sa adj 1 forçós -osa, necessari -ària, indefectible, inevitable. 2 ser forzoso caldre. Es forzoso que vengas, cal que vinguis. Forzoso es reconocer, cal reconèixer.  [...]

] ésser precís. 6 ser preciso [ser necesario] caldre, ésser necessari. Es preciso ganar, cal guanyar.  [...]

menester una cosa. Habré menester de muchos libros, para hacer este trabajo, hauré de menester molts llibres, per a fer aquesta feina. 6 ser menester caldre, ésser necessari. Era menester decírselo, calia (o era necessari de) dir-li-ho. 7 todo es menester tot fa menester, mai no n'hi ha prou.  [...]

f 1 [exactitud] precisió. 2 [necesidad] necessitat. Tienes precisión de preparar la lección, tens necessitat (o et cal) de preparar la lliçó. 3 de precisión [arma, instrumento] de precisió. 4 por precisión per força. 5 tener precisión de haver de, caldre que, ésser indispensable que.  [...]

determinar. detallar formular formalitzar puntualitzar localitzar, precisar el lloc. (En el sentit de caldre és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 punyalada. 2 fig punyalada. Este rechazo ha sido para él una puñalada, aquest refús ha estat per a ell una punyalada. 3 coser a puñaladas fig i fam cosir a punyalades. 4 no ser puñalada de pícaro fig i fam no ésser pas urgent, no caldre córrer tant. 5 puñalada trapera fig i fam cop baix, mala [...]

hagi moltes passives pronominals o que la construcció sigui confusa, es poden passar a la forma personal del verb o recórrer a la duplicació amb un pronom feble, al verb caldre o a la perífrasi haver de. Exemples: Original en castellà  Se establecerán las condiciones y procedimientos [...] Traducció [...]

necessari: caldre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. 8 ésser en qüestió estar puesto en tela de juicio. 9 ésser qüestió de [ésser un problema de] ser cuestión de. Espera't, és qüestió de cinc minuts, espérate, es cuestión de cinco minutos. 10 ésser qüestió de [caldre] ser cuestión de. És qüestió de llevar-se d'hora, es cuestión de levantarse temprano [...]

v tr 1 [disculpar] excusar. 2 [impedir] evitar, impedir. Excusar disturbios, evitar disturbis. 3 no caldre (o no caler), no tenir necessitat. Como vas a venir pronto, excuso escribirte, com que vindràs aviat, no cal que t'escrigui. 4 estalviar. Si me echas esta carta al correo, me excusas tener [...]