FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cap alt. Ves capalta, noia: que sembles geperuda. anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de crustacis branquiòpodes, amb una closca formada per dues valves de la qual surt només el cap, que comprèn la puça d'aigua. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil del gènere Sphenodon, del grup dels rincocèfals, amb el cap, l'esquena i la cua coberts d'espines, escames transversals a la part ventral i extremitats fortes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clivella que va de cap a cap d'una peça de suro, de fusta, etc. Anomalia que afecta perpendicularment totes les capes pictòriques en els objectes de fusta policromada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teixit de seda tintada en madeixa, amb lligat de batàvia, generalment de color negre, emprat per a fer mocadors de coll o de cap, corbates i vestits de dona. [...]