FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí, el grec o el rus que correspon bàsicament a la funció de complement indirecte. Cas datiu. Complement de datiu. datiu ètic [o datiu d'interès] Complement de datiu usat exclusivament amb formes pronominals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En fonèt., que s'articula amb un acostament de dos òrgans articulatoris creant una constricció menor que en el cas de les fricatives, la qual no provoca turbulència de l'aire expirat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recanviar; l'efecte. de recanvi Que es té en reserva per reemplaçar-ne un altre de semblant en cas de necessitat. Una roda de recanvi. Una peça de recanvi. Peça de recanvi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aquest gènere. cançó de gesta Poema heroic medieval que era cantat o recitat amb música. cançó de l'enfadós Cosa que es repeteix excessivament fins a enutjar qui l'escolta. Raons, excuses, etc., que no venen al cas, que no treuen cap a res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere, el nombre, el cas, el temps, el mode, etc., per mitjà de desinències afegides al radical del mot o d'altres canvis formals. flexió interna Flexió que es manifesta per mitjà de canvis en l'interior del mot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps. Exposar, explicar, breument. Ací no farem sinó indicar el mètode a seguir. Assenyalar com a útil, adequat, especialment en medicina. En aquest cas, podem indicar l'ús de la morfina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o la fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, amb una obertura apical, a les parets internes del qual són inserits els fruits veritables, com és el cas de la figa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té substància. Que constitueix la part substancial d'una cosa. Categoria lèxica constituïda per mots que es caracteritzen morfològicament perquè admeten els morfemes de gènere, de nombre i, en les llengües amb declinació, de cas, i [...]
