FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que per professió representa comèdies i altres peces de teatre. Persona que fingeix o exagera sentiments. D'aquell, no en facis cas: és un comediant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Equivocat. Anar errat. Si et penses que et faré cas, vas molt errat. En Joan té una concepció errada del capitalisme. Un documental que exposa mites i idees errades sobre l'escalfament global. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'infereix. Una conseqüència il·lativa. Consecutiu 3 . Una conjunció il·lativa. Una oració il·lativa. Cas de la declinació de llengües com ara el finès o l'hongarès que indica moviment cap endins. Cas il·latiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut moral per la qual hom atén, en obrar, a totes les circumstàncies del cas, a les conseqüències probables de l'acció, a fi de regular la seva conducta, evitar les faltes. Tenir, usar, prudència. Us aconsello molta prudència. [...]
