FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort. Els greuges que en tinc rebuts són incomptables. Greu motiu de queixa. Prendre's una cosa en gran greuge. Tenir greuges contra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell. El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d'un territori determinat. Dignitat en els capítols de les catedrals. Sacerdot d'una església catedral, generalment el més vell, que exercia les funcions de l'actual vicari general. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als béns, a la dignitat o a la jurisdicció de l'abat o de l'abadessa. Conjunt de béns i de territoris on abats o abadesses exercien llur jurisdicció. Dret que abats i abadesses tenien damunt terres o edificis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebaixar la dignitat (d'algú o d'alguna cosa) per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, de menysprear-ne la qualitat. Gent que denigrava els oficis manuals. Era injust que denigressin el director d'aquella manera. Aquella situació la denigrava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec o dignitat de l'Església catòlica en els capítols de les catedrals. Antigament, el primer o principal dels diaques d'una església. Eclesiàstic a qui el bisbe donava poder d'exercir jurisdicció en el seu nom sobre els curats de la seva diòcesi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició, dignitat o autoritat de capità. Edifici on són les oficines del capità. Subdivisió de comandament territorial i administrativa militar encapçalada per un tinent general amb càrrec de capità general. Dret que el capità d'un port cobra de tots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a l'imperi, a l'emperador. Dignitat imperial. Els dominis imperials. Corona imperial. Que és considerat superior als altres per les seves qualitats. Aigua imperial. Te imperial. Paper imperial. Part superior d'un cotxe disposada per a rebre-hi passatgers. Un tramvia amb imperial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El més antic dels membres d'un cos per ordre de recepció. Membre d'una facultat, d'una corporació, elegit o designat per a presidir-la. Prevere encarregat d'una circumscripció diocesana per delegació del bisbe. Dignitat del capítol catedral o de la col·legiata que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faixa, tira de cuiro, etc., que es porta a la manera d'un baldric, com a insígnia d'un càrrec o d'una dignitat. Veta o corretja que, col·locada a la manera d'un baldric, hom botona al davant i al darrere els pantalons d'un infant per sostenir-los. Cabestrell 1 . [...]
