FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deu hores de viatge per un paisatge avorrit. El menú de l'escola és molt avorrit. En què hom s'avorreix, s'aplica a una activitat, a un període de temps. Quin estiu més avorrit i més llarg! Les tardes de diumenge eren avorrides. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de descansar. El diumenge és dia de descans. Fer un descans d'una hora. No tenir un moment de descans. Allò que ens descansa. És un descans, no sentir-lo enraonar! Aquest fill serà el descans de la nostra vellesa. Pal que va agafat per un cap al braç del carro o al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fulla de palmera. Fulla de palmera engroguida a l'arbre per haver estat privada de l'acció de la llum, treballada amb les tècniques de la cistelleria i habitualment guarnida amb llaços, confits, adorns, etc., que es porta a la benedicció del Diumenge de Rams. Ornament en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tradicional aplec de Sant Ponç. Les eleccions s'han celebrat sense incidents. Fer una festa, un àpat, etc., (a propòsit d'un succés faust, d'un sant, etc.). Avui és el seu sant, però no el celebrarem fins diumenge. Hem de celebrar la seva arribada! Alegrar-se (d'alguna cosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, darrere (algú o alguna cosa), en l'espai, en el temps, pel rang, com a conseqüència natural. La nostra casa? Veureu una casa molt alta: és la que segueix aquesta. En la sèrie dels nombres naturals, el 8 segueix el 7. —El diumenge, quin dia el segueix? —El dilluns. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, especialment que no sigui de tot portar. Muda els nens, que sortirem a passejar. Té per costum mudar-se cada diumenge. Sofrir un canvi. El temps ha mudat. Deixar, treure, una cosa, i agafar-ne, posar-ne, una altra. Mudaran de casa després de les vacances. Mudar d'ofici. Li agrada mudar de vestit [...]
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
som al febrer. Ja devem ser prop de migdia. Som a dilluns o a dimarts? Som dilluns o dimarts? Ahir érem diumenge. ésser amb algú Acompanyar-lo. Demà serà amb tu tot el dia. Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que posseeix tal o tal qualitat o atribut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser de l'antigor. no fer cap any de tretze mesos No estar molt de temps en un punt, ésser voluble en els plans. sortir de mal any Treure el ventre de mal any. any eclesiàstic Any que és comptat des del primer diumenge d'advent fins al mateix dia de l'any següent. any [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
com a conseqüència d'inundacions, de nevades, etc., i en què la caça sol ésser prohibida. dia del Senyor [o dia dominical] Diumenge. dia dels fets Dia en què es van produir uns fets que són objecte d'una actuació judicial. dia feiner [o dia de cada dia [...]
