FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vigilar el camp enemic, el moviment de tropes, etc. Cosa notada observant. Recull d'observacions meteorològiques. Advertiment motivat per alguna cosa observada. Fer observacions a algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar. El vent empenyia els núvols aproximant-los ràpidament a la muntanya. La tempesta s'aproxima. L'enemic s'aproximava a la ciutat. Aproximar-se a la veritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir pàl·lid. Empal·lidir davant un perill, a la vista de l'enemic. S'acostava el dia, els estels empal·lidien. Fer tornar pàl·lid. La febre l'ha empal·lidit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vèncer o guanyar un enemic, un adversari, un antagonista, en una guerra, una batalla, una lluita, una contesa, etc. La victòria dels algerians sobre els francesos. La victòria dels anglesos a Gibraltar. La victòria dels jugadors francesos. Guanyar, emportar-se, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atac de nit per a sorprendre l'enemic adormit, en què els soldats es cobrien amb una camisa blanca per no confondre's amb els enemics. Cavalcada de gent encamisada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció d'exèrcit situat en la frontera o proximitat de l'enemic. Corretja de la brida que passa per davant el front del cavall per tal de fixar la testera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure en terra. Aterrar una paret. Envaïren la contrada i aterraren l'exèrcit enemic. Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra. Una nau, apropar-se a terra. Recalar 1. [...]
