FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l'enemic vençut, a la víctima. Hi ha combats en què el vencedor s'encrueleix amb el feble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a no res, destruir del tot. L'exèrcit enemic fou anihilat. Destruir la força, la virtut, l'eficàcia, etc., (d'alguna cosa). Han aconseguit d'anihilar l'activitat del virus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artefacte explosiu que es fa per interceptar o destruir els treballs de mina de l'enemic. Mina o galeria d'una mina que serveix de comunicació entre dues de principals o més. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar un combat o combats. Combatre contra els enemics de la pàtria. Combatre per la glòria. Combatre contra les temptacions. Lliurar combat (contra algú). Combatre l'enemic. Combatre una malaltia. Combatre un error, una opinió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre l'amistat (a algú) respecte d'algú altre, fer esdevenir enemigues (dues persones). Enemistar-lo amb el seu germà. Aquesta qüestió va enemistar-los. Esdevenir enemic. Enemistar-se dues persones. Enemistar-se una persona amb una altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és encarregada d'espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc. La policia té els seus espies. Han afusellat un espia dels enemics. Tenir espies en el camp enemic. Xivitona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arquitectònica. Armes, banderes, etc., preses a l'enemic. trofeu de caça Record de caça, com ara un cap de cérvol, d'isard, etc. En l'antiguitat, despulles d'un enemic vençut que es penjaven al tronc d'un arbre com a record de la victòria atesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar endavant, d'avançar d'un grau a un altre de superior. No pogueren deturar el progrés de l'enemic. Els progressos de la civilització, de la indústria. El progrés de la humanitat. La llei del progrés. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposar-se (a una intenció, a un propòsit, a un desig, etc.). Això contraria els meus projectes. Contrariar les inclinacions d'algú. Contrariar els moviments de l'enemic. Oposar-se a les intencions, als desitjos, etc., (d'algú). Ell em contraria en tot. [...]
