FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'amagat d'algú en un afer que l'afecta, en què intervé. De sotamà, transmetia informació a l'enemic. Rebia diners de sotamà. Fet d'amagat d'algú en un afer que l'afecta. Les negociacions de sotamà seguiren tota la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retirar-se d'un lloc, especialment un cos de tropes davant l'enemic. Operar la retirada en bon ordre. Tallar la retirada. La retirada de les aigües. Semblança 1 1. L'Antoni i el seu cosí s'assemblen, tenen una retirada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposició del cor, de l'ànima. Déu, que veu els coratges de tots. Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. Envestint un enemic superior en nombre, donaren una prova de coratge. Calia un gran coratge per a afrontar una situació tan difícil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedra rodona de la grandària del puny. Pedra grossa de reble que es pot agafar còmodament amb la mà. Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les passions, l'entusiasme. Un cos de tropes, aconseguir, estenent-se en amplària, envoltar els flancs (d'un cos enemic, d'una posició, etc.). ésser algú desbordat pels esdeveniments No poder impedir que vagin més enllà que ell no volia. ésser desbordat per l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reacció ofensiva contra l'avançament de l'enemic. Línia fortificada que els assetjats oposen als atacs dels assetjants. Reacció ofensiva d'un esportista o d'un equip, amb què s'atura l'atac d'un adversari i se l'obliga a defensar-se abans que es pugui organitzar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure (una construcció), convertir-la en una ruïna. L'enemic hi feu grans destrosses, i el temps l'ha acabat d'arruïnar. Causar la ruïna (d'algú o d'alguna cosa). La guerra l'ha arruïnat, ha arruïnat moltes indústries. Si segueixes per aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Voltar de trinxeres (una zona o posició). Camp atrinxerat. Posar-se a cobert de l'enemic en trinxeres. S'havien atrinxerat a l'entrada del bosc. Recórrer a alguna cosa com a mitjà de defensa contra acusacions, retrets, instàncies, etc. L'acusada es va atrinxerar en el silenci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absència d'ordre. Posar en desordre els paquets. Posar en desordre l'exèrcit enemic. Mai no havia vist un desordre com el que hi havia en aquella casa. Desordres cerebrals. Pertorbació de l'ordre moral, social. Viure en el desordre. Els desordres que han esclatat a la ciutat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre's, consentir. Rendir-se a una opinió. S'ha rendit a l'enemic. Fatigar en alt grau. El Jordi, escalant la muntanya, es va rendir molt. Produir (tal o tal benefici o utilitat). Inversions que rendeixen més d'un deu per cent. Sotmetre (les pells) a rendiment. [...]
