FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A partir del segle xvi i fins al 1716, cos de gent armada mobilitzat pel virrei i organitzat per vegueries per perseguir els criminals o defensar-se de l'enemic. Hem cridat el sometent. Toc de campanes per assenyalar l'alarma i mobilitzar el poble per defensar-se, per encalçar malfactors o per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en la paret d'una fortificació, en el costat d'una nau de guerra, per on poden disparar-se els canons a cobert del foc enemic. Forat que hi ha en certes taules de billar on poden anar a ficar-se les boles. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard. Fer el tronera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en poder, a la discreció, d'algú. Encara no ens ha lliurat les mercaderies que li hem comprat. Aquesta quantitat, la lliurareu al tresorer. Lliurar una cosa al més-dient. Lliurar un criminal a la justícia. Lliurar una ciutat a l'enemic. lliurar-se a algú Posar-se a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correguda a cavall. Desfilada solemne a cavall, amb motiu d'algunes festivitats cíviques o religioses. Antigament, incursió de la cavalleria en territori enemic. A l'edat mitjana, expedició armada de saqueig i de càstig a la qual havien de concórrer els vassalls per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la tàctica. Art de fer moure tropes o vaixells en un combat o en la presència immediata de l'enemic. Camí més o menys hàbil, expedients que hom adopta, per a arribar a un cert resultat. Persona que és destra en les operacions de les petites [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, desempallegar-se. Desfer-se algú del feix, del farcell, que duia. Desfer-se d'un prejudici. Desfer-se d'un importú. Desfer-se d'un enemic. Desfer-se d'algú, matant-lo. Fondre, dissipar, dissoldre, reduir a miques. El sol desfà la neu. El ponent ha desfet els núvols. Desfer en aigua un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exacta. Ell ha de retre compte del seu viatge. retre comptes Presentar un estat justificatiu d'una gestió administrativa. Algú, cedir, lliurar, (allò que no pot menys que cedir o lliurar). Retre una plaça, un castell, a l'enemic. Els assetjats s'han hagut de retre. Retre's a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugida en desordre d'un exèrcit vençut. Posar en derrota l'exèrcit enemic. La càrrega de la cavalleria provocà la derrota dels enemics. Resultat desfavorable en una guerra, un combat, unes eleccions, una competició, etc. La batalla acabà amb una derrota completa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No cobert. Un pati descobert. Un cotxe descobert. Sempre anava amb el cap descobert. Havien d'estar descoberts davant del director. al descobert Sense cobert, sense abric. Vam dormir al descobert. en descobert Sense protecció contra el foc de l'enemic. Combatre en descobert. Lluita en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). L'espiaven de lluny. Espiar els passos d'algú. Espiar els moviments de l'enemic. Ves amb compte a parlar: algú ens espia. Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per [...]
