FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada com a vocatiu afectuós. Et poso aquest llucet, xato? Ai, xata del meu cor! Vas de vi. Embarcació de fons pla i poc calat que serveix per a traslladar molta càrrega i per a netejar l'obra viva dels vaixells sense entrar al dic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conèixer. Ell desconeix completament la qüestió. No reconèixer (una persona o cosa que hom coneixia), especialment perquè ha canviat molt. Estava tan desfigurat, que el vaig desconèixer. Et desconec, noi: com t'has tornat! No reconèixer (una qualitat, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal. Sempre ha exagerat els defectes del noi. No cal que n'exageris les virtuts, que ja les coneixem. Exagerar el perill. Va, no exageris, que no et fa tant de mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribat a l'adolescència o a l'edat adulta. No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets. Que fa coses pròpies d'una criatura. Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l'armari, que no ho vull veure més. fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De bon avenir-se, de bon tracte. És un minyó molt avinent. De fàcil accés, no apartat. No m'agrada viure en aquell barri: no és gens avinent. avinent de No lluny de. L'audiència és avinent de la seu. fer avinent Fer present, recordar. Et faig avinent que els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confiar o de fer saber a algú alguna cosa que no ha de divulgar. Fer una confidència. Et faré una confidència de la meva situació. Per confidències han sabut que l'enemic prepara una ofensiva. Cosa feta saber en confidència. Si pogués contar [...]
