FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No cuidar (algú o alguna cosa). Descuidar un malalt. Descuidava els fills. No m'agrada descuidar la imatge. Va sempre molt descuidat. Deixar de fer una cosa per efecte de no recordar-se de fer-la. Em vaig descuidar de preguntar-li-ho. No et descuidis d'anar-hi. Oblidar 1 2. M'he descuidat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (algú o alguna cosa) a certes experiències per apreciar-ne el valor, si va bé, si és com cal. No et va bé la teva ploma? Prova aquesta altra. Provar un mètode. Provar la resistència d'un pont. Provar la fidelitat d'algú. Si no et va bé aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conèixer. Beneït siga Déu! Déu, concedir la seva protecció, la prosperitat (a algú o a alguna cosa). Déu beneeix el just. Déu et beneeixi! Déu et faci bo! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Per anar al poble, ja ens han encaminat bé? Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te. Encaminar, algú, els seus esforços a l'obtenció d'alguna cosa. Em vaig encaminar cap al riu. Encaminem-nos cap a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina. Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu. Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom. Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l'any passat. Acontenta't amb el que et donaran i no demanis res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en dubte. No dubtis més: fes el que jo et dic. Mai no està cert de res: sempre dubta. Dubta de tot. Desconfiar, especialment de l'honradesa, de la lleialtat, etc., d'algú. Àdhuc dubta de mi. No acabar de creure que (quelcom) sigui veritat. Ell assegura que ja ho ha pagat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat a un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial, igualment, en el mateix grau, talment. Ell és tan ric com tu. Tu no hauràs de fer un esforç tan gran com jo. Ella no estava tan neguitosa com tu. No cridis tan fort. No vagis tan de pressa. Parles tan baix, que no et [...]
