FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té feina ni res a fer. Quatre estudiants desvagats van fer pintades a la façana de la biblioteca. Sempre anava amb els desvagats del poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és sospitat, que ha esdevingut sense que s'hagi sospitat. L'obra aconseguí un èxit insospitat. Es posaren a la feina amb una energia insospitada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de quotidià. S'acostuma ràpidament a la quotidianitat de la feina. Vida quotidiana. Els talls en el servei elèctric alteren la quotidianitat de centenars de veïns. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Durícia que surt a la pell per hipertròfia de la capa còrnia. posar call en una feina Fer molt temps que es fa una feina. call de la mà Palmell. Pla, ras, com el call de la mà. Substància exsudada pels fragments d'un os trencat que ajuda que s'ajuntin de nou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intentar d'aconseguir. Procura veure'l. Fer obtenir o tenir. Li he procurat un bon cuiner. Cal que li procuris una bona feina. procurar pel davallador Percaçar menjar. Intentar que (alguna cosa) sigui feta. Procura que no t'hagin de castigar. Actuar pensant en benefici (d'algú, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'adiu. Li han buscat una feina que sembla adient amb els seus gustos. Adequat 1. Tenir un comportament adient. Buscarem un lloc adient per a acampar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constitueix una càrrega. És molt carregós de fer això. Segar és feina carregosa. Que carrega, molesta, amoïna. Que és carregós aquest marrec: sempre plora. Un natural carregós. [...]
