FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. teixit texà Teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja, emprat especialment per a confeccionar pantalons, roba de feina, uniformes, etc. Agregat de cèl·lules que forma les parts anatòmiques dels cossos organitzats. Teixit glandular. Teixit nerviós. Teixit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirament en l'ordre i la netedat de les coses. Ho has de fer amb molta condícia. Són una gent sense condícia: a casa d'ells tot ho tenen de qualsevol manera. És una noia endreçada: té una gran condícia per la feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerat convenient per a un fi, un propòsit. És la persona més indicada per a aquesta feina. Trobo molt indicat que facis aquest curs. Caminar està indicat en cas d'embaràs. No m'han donat el medicament indicat i em trobo pitjor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Designar particularment (una persona) a algú perquè l'atengui, l'accepti. Recomanar un alumne que s'ha d'examinar. Recomanar un obrer que cerca feina. Fer recomanable. Les seves maneres ja el recomanen. Aconsellar particularment. Li vaig recomanar moderació. Recomanar un remei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agitat. Una mar tranquil·la. Feia una nit tranquil·la. Sense inquietud. Ja te'n pots anar tranquil: nosaltres ho vigilarem. Que no s'amoïna per res. La meva germana és una tranquil·la: mai no es preocupa de fer la feina que li correspon. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no, que depèn d'una circumstància incerta, conjectural. Les eventuals complicacions d'una operació quirúrgica. De duració limitada, que cessa quan s'acaba la feina. Contracte eventual. Que té un contracte laboral de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara, especialment en tant que revela l'estat de salut, d'ànim, de la persona. Avui fa bon semblant, fa millor semblant que ahir. Fer bon, fer bell, semblant a algú. fer semblant Fingir 1. S'ha estalviat la feina fent semblant d'estar malalt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retardar (l'execució d'alguna cosa). He endarrerit la cuita del pa. Aquest accident del motor endarrerirà molt la feina. L'execució d'una cosa, restar en retard. Fent tantes festes, la feina s'endarrereix. S'han endarrerit en els pagaments. Ésser deixat endarrere d'altres en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que resta d'una cosa de què s'ha sostret, ha desaparegut, ha passat, alguna part. Després que cadascú haurà pres la seva part, la resta serà per a tu. Aquesta feina, el 20 del mes serà acabada, i què farem la resta del mes? Les restes o deixalles d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure esvalot. La mainada no feia sinó esvalotar tot el dia. Posar en estat d'agitació tumultuosa. Si amb els teus crits d'alarma esvalotes la gent, hi haurà feina a desembarassar el local. Quan fa mal temps la mar s'esvalota, però avui no està esvalotada. [...]
