FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Territori administratiu de les esglésies ortodoxes que depèn generalment del patriarcat de Constantinoble. Territori de l'Imperi bizantí amb les administracions civil i militar unificades per a facilitar-ne el govern i la protecció. Dignitat, càrrec, d'exarca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble indoeuropeu que entrà a Anatòlia a l'inici del segon mil·lenni abans de Crist, i hi fundà un imperi. Relatiu o pertanyent als hitites. Llengua indoeuropea extingida. Relatiu o pertanyent a l'hitita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que elegeix. Persona que reuneix els requisits legals exigits per a exercir el dret de sufragi. Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que tenia el dret de concórrer a l'elecció de l'emperador. Elector de Saxònia, de Baviera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un antic poble germànic que en les primeres centúries del cristianisme envaí gran part de l'Imperi romà, la branca occidental del qual establí, a Hispània i a la Gàl·lia meridional, la monarquia visigòtica. Relatiu o pertanyent als gots. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de caure, de desfer-se, una construcció. Acabar la ruïna d'un edifici. El pont, la volta, amenaça ruïna. La ruïna d'un imperi, d'un país. Causar una llei la ruïna de la indústria nacional. Això ha estat la ruïna del seu crèdit. La cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de davallar. La davallada fou més fatigosa que la pujada. Decadència. La davallada de l'Imperi otomà. L'he vist envellit, ja està en la davallada. Camí, indret, per on hom davalla. Hi ha una davallada molt rosta. Fer, un terreny, davallada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consell d'estat, a l'Imperi otomà. Sala on es reuneix aquest consell. Sala de recepció en les cases turques, perses, etc., guarnida tot al voltant de coixins per a seure. Sofà baix, sense respatller, guarnit de coixins solts, que es col·loca contra la paret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble mongòlic que va conquerir l'Índia. Relatiu o pertanyent als mogols. gran mogol Sobirà de l'imperi fundat pels mogols a l'Indostan al segle xvi. Llengua altaica parlada en algunes zones de l'Afganistan. Relatiu o pertanyent al mogol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua itàlica parlada pels romans, que la van trasplantar a tot el seu imperi. Estudiar el llatí. Llatí clàssic. llatí vulgar Modalitat de la llengua llatina parlada pel poble. llatí vulgar Entre els romanistes, llatí col·loquial del baix Imperi romà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un moviment reformista de l'islam sorgit el segle xi. Membre d'una dinastia pertanyent a aquest moviment, fundadora d'un gran imperi al nord d'Àfrica i que reunificà els territoris andalusins, abans de l'adveniment dels almohades. Relatiu o pertanyent als almoràvits. [...]
