FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gencianeta de tardor Genciana de fulles lanceolades i flors blaves, amb els lòbuls de la corol·la ciliats al marge, que floreix a la tardor a les pastures de la muntanya mitjana (Gentiana ciliata). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Card de la família de les compostes, de tiges amb ales espinoses, fulles enteres o sinuades, espinoses al marge, i capítols d'un rosa purpuri, comú en les jonqueres i altres llocs humits (Cirsium monspessulanum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig de pesca que consisteix en un ham lligat a un cordill que es cala amb un pedral o plom i un suro. Cordill posat tibant entre dos punts en pujar una paret, un marge, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les gramínies, molt robusta, que fa grosses tofes, de fulles serrades al marge, molt tallants, i de panícules sedoses i argentades, originària d'Amèrica del Sud i cultivada com a ornamental (Cortaderia selloana). [...]
