FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bitllet, precedent del paper moneda, inicialment el pertanyent a l'emissió hipotecària feta per l'Assemblea Nacional Francesa amb garantia sobre el producte de la nacionalització i la venda en subhasta del patrimoni eclesiàstic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda catalana medieval que valia mig diner. Meitat d'algunes unitats monetàries. Moneda d'ínfim valor. no tenir ni una malla Ésser molt pobre. No tenir ni una malla ni un bri de palla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dinar d'or dels almoràvits. Moneda castellana d'Alfons VIII que s'inspira en els morabatins islàmics. Moneda de compte que a Castella va donar lloc al maravedís. Impost de característiques semblants al monedatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (la moneda) posant-hi més coure que el de llei. Especular aprofitant els desequilibris en els canvis monetaris i especialment entre les monedes de billó i les d'or i argent a l'època medieval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que empara la fabricació de moneda. Impost periòdic medieval establert per tal d'evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La moneda de valor menor en una sèrie. Moneda de 2 rals forts castellans. Peça de 2 rals castellans d'argent, del tipus segovià de l'arxiduc Carles, feta a Barcelona entre 1707 i 1711. [...]
