FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar cec. Llevar o fer minvar l'enteniment (d'algú) a causa d'un afecte o passió. La cegava l'amor per aquell home. Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer il·legible esborrant, ratllant, etc. Estampar un segell (damunt els timbres de les cartes) a fi d'inutilitzar-los. Obstruir (un conducte d'un ésser organitzat). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb vernís la superfície (d'un corró d'estampar) amb l'objecte de reforçar el gravat. Obstruir (una ferida o una cavitat del cos) amb un tampó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de dir tot el que pensava. Obstruir, interceptar. Interrompre el corrent elèctric. El camí estava interromput per una esllavissada. Rompre la uniformitat (d'una cosa). Una petita muntanyeta interromp la plana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obstruir o d'obstruir-se; l'efecte. Tàctica d'una minoria encaminada a impedir o a retardar els acords d'una assemblea. La minoria radical acordà fer obstrucció al projecte del ministre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, obstruir la gola (d'algú). El plor l'engargussa. El sutge engargussava la xemeneia. Una cosa, entravessar-se, encallar-se, a la gola. La vianda presa amb escrúpol s'engargussa. El rec s'engargussava amb fulles i branquillons. [...]
