1 Emmenar a la regla allò que se'n separa. esmenar rectificar retocar recorregir castigar(un estil) reformar polir(fig.) 2 Fer quelcom per emmenar a la regla aquell que se'n separa. advertir(->) renyar(->) castigar(->) fer llaurar dret fer anar dret 3 (corregir-sepron.) esmenar-se [...]

la coneixença de coses secretes. orientar(fig.) moralitzar, instruir donant una lliçó de moral. catequitzar, instruir oralment, esp. en la religió. evangelitzar, instruir en la doctrina de l'Evangeli. imbuir(algú d'idees o idees a algú) polir, instruir algú en el tracte civil, cortès. Cp [...]

, desmerletaro desemmerletar, llevar els merlets, els acabaments en punts d'una construcció. Cp. esbarbar o desbarbar afinar, polir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dos caras, tener dos caras. 36 fer la cara fig [polir una cosa] lavar la cara. 37 fer per la seva bona cara fig hacer algo a alguien por su cara bonita (o por su linda cara). 38 fer una cara nova (o girar la cara) a algú fig i fam cruzar la cara a alguien, romper la cara a alguien. 39 girar cara fig i [...]

drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a [...]

.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]