FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se (alguna cosa) a la boca. El gos no gosava embocar l'eriçó fet una bola. Posar-se a la boca l'embocadura (d'un instrument de vent). Embocar la trompeta. Devorar, fer desaparèixer. L'eternitat emboca, afamada, generacions i segles. Entrar (en un port, un riu, un carrer, etc.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les combretàcies, de gran port, de fulles enteres i flors petites, originari de l'Àfrica tropical, els fruits verds del qual són rics en tanins (Terminalia superba). Fusta de limba, de color clar, apreciada en ebenisteria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carta nàutica d'un port. Col·lecció relligada de cartes nàutiques de ports. Antiga carta nàutica dibuixada i il·luminada a mà sobre pergamí, que senyala els ports de mar per tal de facilitar la navegació de cabotatge. A l'edat mitjana, oficial d'un port [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir amb reble (un buit). Omplir atapeïdament. La gent reblia l'establiment de gom a gom. L'indret s'ha reblert de vegetació. Una vall, un llac, un pantà, una presa o un port, omplir-se dels materials resultants de l'erosió transportats pels corrents fluvials o marins. [...]
