FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ostiari(dels antics romans) portalero portalà, el qui té cura del portal d'una ciutat, d'un castell, d'una presó, etc. conserge, encarregat de les claus, neteja, etc. d'un edifici o establiment. uixer, porter de palau o de tribunal. ca Cèrber, es diu d'un porter molt sever. Cp. bidell, guarda [...]
Ús de les xifres romanes
Els números romans se solen escriure amb majúscules i es fan servir, entre d'altres, en els casos següents:
? Els segles: el segle III, del segle V al XV. (Cal tenir en compte que se solen escriuen en versaletes però si no és possible amb majúscules.)
? Els noms de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
deixeble. En això els romans eren deixebles dels grecs. èmul, el qui cerca d'igualar algú en alguna cosa. mona(fig.) parodiador plagiari copiador Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Els números romans es componen amb set lletres majúscules, que tenen els valors següents:
I = 1
V = 5
X = 10
L = 50
C = 100
D = 500
M = 1.000
Si a la dreta d'una xifra romana se n'escriu una altra d'igual o de menys valor, el valor d'aquesta se suma a l'anterior. No es poden posar més de tres [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. refetoro refectori, sala de menjar en un convent, pensionat, etc. ambigú, apartament d'un teatre, casino, etc., on se serveixen els plats anomenats ambigú. triclini, menjador dels antics romans. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pretexta, toga dels antics magistrats romans. clàmide, espècie de toga curta dels grecs antics. sari, espècie de toga que porten les dones de categoria de l'Índia. 2 túnica. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cervesa (d'un litre, aproximadament). crater, entre els grecs i els romans, gerro ample on hom barrejava l'aigua i el vi per a servir-lo a taula. urcèola, vas en forma de gerro panxut. bocal, gerro de farmàcia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
v tr 1 conquerir, conquistar. Los romanos conquistaron todo el mundo, els romans conqueriren tot el món. 2 [adquirir] aconseguir. Ha conquistado una buena posición económica a fuerza de trabajo, ha aconseguit una bona posició a força de treball. 3 fig [granjearse] conquerir, conquistar. Conquistar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conquista(quan es tracta de l'acció de fer-se seva una persona per l'amor hom usa de preferència conquista) presa. La presa d'una fortalesa. expugnació reconquestao reconquista subjugació. Els romans no aconseguiren mai la subjugació dels països nòrdics. obtenció consecució assoliment [...]
