FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sofrir, permetre, (una cosa molesta, perjudicial, etc.), podent evitar-la. Els teus fills, com comportes que no respectin el teu pare? No comprenc que li comportis aquesta manera de tractar-te. Ésser tal que li és apropiada (alguna cosa). La seva renda comporta despeses més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar barrat. Desbarreu la porta, i que entri tothom. Dislocar les barres (a algú). Sofrir una dislocació de les barres. Perdre la moderació, dir inconveniències, disbarats. Quan parla de política, només desbarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escampar al vent. Esventar les cendres d'un mort. Divulgar. Sofrir l'acció del vent. El boll s'esventà arremolinat per la brisa. Dessecar-se per l'acció de l'aire, per la manca de mullena. Esventegar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar dany (a algun cos viu) copejant-lo, rebregant-lo. Corrent-hi per sobre van macar tota l'herba. Sofrir algun dany causat per cops o maltractaments. La fruita s'ha macat tota amb els sotracs. Estic tot macat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assegurar, especialment donant fermesa a una cosa perquè no caigui; l'efecte. Tutela jurídica que comporta l'adopció de determinades mesures permeses per la llei en previsió de futurs danys o perjudicis que pugui sofrir el bé jurídic assegurat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d'ultratges. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia. Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer estar més malament, en més mal estat que com estava. La sequedat ha desmillorat la terra. La malaltia l'ha desmillorat molt. Sofrir una minva en l'estat de salut, el bon aspecte, la bona aparença. Va desmillorar-se com si li llevessin la carn a pessics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre, donar entrada (a algú), en algun lloc. L'Acadèmia ha admès dos nous membres. L'havien admès a la presència del rei. L'admeten a les festes que donen. Acceptar 2 1. Admetre una teoria, una hipòtesi. Consentir, sofrir. No admetre excuses. Això no admet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò en què augmenta el llarg d'una cosa després de sofrir una manipulació, per exemple una peça de roba després d'adobada. Eina consistent en una fulla rectangular d'acer o d'un altre material rígid, que els adobers empren per a estirar o aplanar el cuir adobat. [...]
