FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ascomicets amb ascs bitunicats, molt sovint associats a l'alga Trentepohlia per a formar líquens, especialment vora la costa. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup heterogeni de fongs de tal·lus unicel·lular o format per un miceli filamentós sense septes, sovint de vida aquàtica o paràsita. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de fongs de la divisió dels ascomicots, sense ascomes, que sovint tenen organització de llevat i es multipliquen per gemmació. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guia amb textos sobre indrets i distàncies cronometrades, sovint il·lustrada mitjançant gràfics, mapes i fotografies, que orienta l'excursionista en el recorregut d'un sender. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu o aparell que transforma una magnitud física en una altra magnitud física, sovint una tensió elèctrica, entre les quals hi ha una relació determinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, llenyoses, de fulles simples amb grans estípules caduques que al principi envolten la tija, flors sovint grosses, solitàries, amb dos o tres verticils de tèpals i nombrosos estams disposats helicoidalment, i fruit format sovint per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de fulles generalment molt dividides, flors molt diverses, sovint amb les peces disposades helicoidalment i amb nombrosos estams, i fruit sovint format per diversos fol·licles o per molts aquenis, freqüents sobretot a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excrescència de certes llavors semblant a un aril, sovint carnosa i de vegades fent una coberta completa, desenvolupada a partir dels teixits del voltant del micròpil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que caga sovint. Criatura fins als tres anys aproximadament. La classe dels caganers. Covard 1. Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos. [...]
