FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home que practica la bruixeria. Era el bruixot del poble. Home que en diverses societats tribals duu a terme les pràctiques màgiques i rituals i administra coneixements empírics diversos, especialment de medicina, i passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la facultat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral del grup de les turmalines, de fórmula NaMg3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4, terme extrem magnesià de les sèries schorl-dravita i schorl-elbaïta, de color marró fosc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, nesosilicat de ferro, de fórmula Fe2SiO4, que és terme extrem de la sèrie de l'olivina, cristal·litza en el sistema ròmbic i es troba en algunes roques ígnies alcalines i en roques metamòrfiques d'alt grau molt riques en ferro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No definit, que no es pot limitar. Que no es pot definir. Un terme indefinit. En gram., que designa d'una manera vaga o general. L'article indefinit un. Un pronom, un quantificador, indefinit. Un sintagma nominal indefinit. Quantificador indefinit. Els indefinits cada i cap són invariables. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Junta de jutges que concorren a donar sentència. Tribunal d'un jutge sol. Terme de la jurisdicció d'un jutge. Lloc on es jutja. Circumscripció territorial i administrativa de l'illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa, que en algun cas persistí encara un segle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a terme una oxidació. Combinar (una substància) amb oxigen. Fòsfor oxidat. Llevar hidrogen (a un compost) per l'acció de l'oxigen. Un medi humit o corrosiu, formar òxid o rovell (en el ferro o en un altre metall). El ferro s'oxida fàcilment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suposar. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició. Proposició que expressa allò que hom suposa. En la lògica medieval, manera de significar d'un terme segons que aquest sigui pres en la seva materialitat o remeti a un concepte o a un individu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfosal d'arsènic amb coure, zinc, ferro i argent, de fórmula (Cu,Fe)12As4S13, que és terme extrem de la sèrie tetraedrita-tennantita, cristal·litza en el sistema cúbic, forma part dels coures grisos i és mena d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tracció exercida damunt un membre fracturat o dislocat per adreçar-lo. extensió contínua Tracció constant exercida per mitjà de politges i pesos. Dimensió en llargada i amplada d'una superfície, d'un territori, etc. L'extensió del terme municipal d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. Que té el seu terme [...]
