FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer bé (una cosa), fer-la adequadament. Avui sí que he encertat el rostit. Tocar (algú o alguna cosa) disparant-li un tret, llançant-li un objecte, etc. La llebre ens va passar a deu passes; tots dos li vam tirar i no la vam encertar. Endevinar, descobrir per casualitat. Han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Determinar (algú o alguna cosa) pel nom o per algun tret distintiu. Indicar (alguna persona) per a un càrrec o una destinació. Designar els candidats. L'han designat ministre de l'Interior. Van designar la Júlia per a la presidència de la mesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a l'atzar, d'una banda a l'altra. Erraven perduts per les muntanyes. Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí. He errat, perdoneu-me. Equivocar, no encertar. Hem errat el tret. Hem errat el procediment. Ens hem errat de camí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria fonològica basada en la hipòtesi que la majoria de les relacions entre unitats fòniques distintives de les llengües s'estableixen segons la presència o l'absència d'un tret distintiu, de manera que les oposicions es redueixen a una escala dicotòmica de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a distingir, que marca o expressa distinció. El caràcter distintiu d'una espècie. Senyal distintiu. L'ègida és el distintiu de la deessa Pal·les. En ling., que té un valor funcional. La sonoritat és un tret distintiu del sistema fonològic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve de fora, que no és tret directament de la cosa mateixa sinó de circumstàncies exteriors, accessòries. El mal s'agreujà per raons extrínseques. Valor extrínsec d'una moneda. Que conté impureses, les quals influeixen decisivament en les propietats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, arribar, després d'una navegació, a la vista d'un punt conegut. El vent o el mar, arribar a un lloc on hi havia calma o l'aigua no hi arribava. Calar 1. Tornar a deixar calada (una nansa) després d'haver-ne tret el peix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una arma) llanci el projectil. Disparar una ballesta. Disparar una escopeta. Fer sortir llançat (un projectil, un cos llancívol), amb una arma o un artifici de pólvora. Disparar un tret. Disparar un coet. Un mecanisme, engegar-se, començar a anar, a funcionar, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de cartes de tres a cinc jugadors, als quals es reparteixen totes les cartes de la baralla després d'haver-ne tret el 2, el 3 i el 4 o bé el 2, el 8 i el 9 de cada coll, i en què l'última carta que es dona és el trumfo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret de la família de les salicàcies, de branques primes i flexibles, fulles linears amb el marge revolut i el revers cobert d'un toment blanc i aments cilíndrics i prims, que creix en terres humides, principalment a les riberes (Salix elaeagnos). Vímet prim tret de [...]
