Resultats de la cerca frase exacta: 140

span style="font-style:italic"Diccionari de la llengua catalana/span  | 
1. verb
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar en temps, aspecte, mode, nombre o [...]
2. intransitivitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat d'un verb intransitiu.  [...]
3. intransitivament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament.  [...]
4. iteratiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa repetició. Un verb iteratiu.  [...]
5. transitivitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de transitiu. Propietat d'un verb transitiu.  [...]
6. ergativitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu.  [...]
7. absolutiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu.  [...]
8. benefactiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que indica la persona que es beneficia de l'acció designada pel verb, s'aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu.  [...]
9. epistèmic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic.  [...]
10. denominal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal.  [...]
Pàgines  1 / 14 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>