FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri per a tallar cartó, paper, etc., consistent en un mànec dins el qual es desplaça una fulla metàl·lica de vora molt afuada formada per segments que s'eliminen quan s'han esmussat per l'ús. Variant de balandra de línies molt fines amb dos o més flocs, que [...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem, [...]