Resultats de la cerca frase exacta: 819

101. inacusatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa.  [...]
102. incoatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que expressa el començament d'un procés verbal i també el desenvolupament creixent del dit procés. El verb començar és incoatiu. Que es conjuga amb formes incoatives. El verb servir és incoatiu.  [...]
103. activament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera activa. Tots hi treballen activament. Amb significació activa. Un verb neutre pres activament.  [...]
104. anteposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anteposar; l'efecte. L'anteposició del verb al subjecte de la proposició.  [...]
105. conatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que expressa la idea de l'esforç que demana l'acció. Verb conatiu.  [...]
106. freqüentatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En gram., que serveix per a expressar la repetició freqüent d'una acció. Un verb freqüentatiu.  [...]
107. perifràstic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la perífrasi. Format amb l'ajut d'un verb auxiliar. Temps perifràstic.  [...]
108. posposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posposar; l'efecte. La posposició del subjecte al verb. Una posposició injusta.  [...]
109. conjugació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conjugar un verb. S'ha equivocat en la conjugació del verb saber. Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir. Grup a què pertany un verb segons la [...]
110. conjugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva flexió és la mateixa. Compaginar, [...]
Pàgines  11 / 82 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>