Resultats de la cerca frase exacta: 741

101. locatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al lloc. Que designa el lloc. Una preposició locativa. Un complement locatiu. Un verb locatiu. Una oració locativa introduïda pel relatiu on. Cas de la declinació de llengües com ara el turc que indica el lloc on es produeix la situació designada pel verb. Cas locatiu.  [...]
102. participi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal.  [...]
103. se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u, davant un altre pronom feble o, facultativament, davant un verb començat en s. Dir-se. Se'n va. No [...]
104. 's
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's.  [...]
105. coactiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constreny la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa. En ling., que expressa una acció que ha d'ésser feta amb esforç. Un verb coactiu.  [...]
106. imperatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu.  [...]
107. metaplasme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració d'un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes. Fet d'estar constituït el paradigma d'un nom, pronom o verb per formes de temes diferents.  [...]
108. n' 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan precedeix un verb començat en vocal o h o el pronom hi. N'ha comprats dos. No n'hi veig cap.  [...]
109. ne
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne.  [...]
110. nos 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb terminat en consonant o u. Escolteu-nos. Mirar-nos. Donem-nos les mans.  [...]
Pàgines  11 / 75 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>