Resultats de la cerca frase exacta: 200

21. adjuntar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través de la xarxa.  [...]
22. aposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de materials formatius en [...]
23. adjectiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aspectual o circumstancial del substantiu que modifica. adjectiu de relació Adjectiu que delimita la classe a la qual pertany el substantiu que modifica. adjectiu determinatiu En gram. tradicional, adjectiu que aporta al substantiu una especificació de caràcter no qualitatiu. adjectiu qualificatiu Adjectiu [...]
24. declinació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta cinc declinacions.  [...]
25. gramaticalitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir (un mot o expressió) en simple instrument gramatical amb la pèrdua del seu contingut significatiu inicial. El substantiu cap es va gramaticalitzar i es va convertir en l'indefinit negatiu cap.  [...]
26. pronom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius, indefinits, neutres. Mot [...]
27. galant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a cert estil musical del segle xviii. Lleuger i refinat, propi de la música de la cort. Anteposat a un substantiu, és un terme ponderatiu. És una galant xicota. Un galant lladre. Un galant plat de vianda.  [...]
28. morfema
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.  [...]
29. simple
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té parts. Una màquina simple. L'ànima és simple, sense composició. No doble o múltiple, sense subdivisió. Una flor simple. Una fulla simple. Regla de tres simple. Exempt de complexitat. Una explicació simple. Anteposat al substantiu, que és tal o tal cosa i no res més. És un simple obrer [...]
30. valent -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valenta. Anteposat al substantiu, fort, intens o molt gran. És un valent pocavergonya.  [...]
Pàgines  3 / 20 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>