Resultats de la cerca frase exacta: 200

31. ablatiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí, el grec o el turc que expressa relacions corresponents a la funció de complement circumstancial. Cas ablatiu. ablatiu absolut Construcció llatina, formada per un substantiu declinat en ablatiu i un participi que hi concorda, que funciona com a [...]
32. concordar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones.  [...]
33. enlaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A una distància més o menys gran de terra, amunt dins l'aire. Volen molt enlaire. No ho tiris tan enlaire. Més enlaire. Menys enlaire. Pot posposar-se a un substantiu. Estava panxa enlaire. Va caure de potes enlaire. deixar enlaire [o restar enlaire] Deixar sense tirar endavant, sense resoldre, [...]
34. genitiu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d'acció, etc. Cas genitiu. genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb conjugat en participi concordant-hi, la qual [...]
35. masculí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat d'òrgans per a fecundar. Flors masculines. Sexe masculí. Propi de l'home. Aspecte masculí. Veu masculina. Relatiu o pertanyent a l'home. Òrgans genitals masculins. Nu masculí. Relatiu o pertanyent al gènere masculí. Un substantiu masculí. Gènere masculí. El masculí d'un adjectiu.  [...]
36. participi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte perfectiu que pot tenir un valor adjectiu. participi actiu Participi present. participi passat Participi 1 . participi passiu Participi 1 . participi present Forma no personal del verb que es refereix al substantiu com a agent de l'acció verbal.  [...]
37. sintagma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de mots dotats d'estructura interna que funcionen sintàcticament com una unitat. sintagma adjectival Sintagma el nucli del qual és un adjectiu. sintagma nominal Sintagma el nucli del qual és un substantiu o un pronom. sintagma preposicional Sintagma que consta d'una preposició i d'un [...]
38. concordança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les concordances de la Bíblia. En gram., relació d'un mot amb un altre mot del qual segueix les variacions pel que fa al gènere, al nombre, a la persona i al cas. La concordança de l'adjectiu amb el substantiu, del verb amb el subjecte. Conjunt de regles que regeixen la relació de concordança. [...]
39. declinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la seva influència. Enumerar per ordre les formes de la declinació (d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un pronom). Declinar el nom rosa rosae.  [...]
40. determinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aportar (a un substantiu) una especificació de caràcter no qualitatiu que en restreny el significat i el fa més definit i precís.  [...]
Pàgines  4 / 20 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>