Resultats de la cerca frase exacta: 269

61. pinta 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspecte 1 . Aquell noi fa mala pinta. Sovint precedit de l'adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta. És una criatura bastant mala pinta.  [...]
62. sil·lepsi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de sentit usada com a figura retòrica que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Figura retòrica que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora.  [...]
63. sintagma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de mots dotats d'estructura interna que funcionen sintàcticament com una unitat. sintagma adjectival Sintagma el nucli del qual és un adjectiu. sintagma nominal Sintagma el nucli del qual és un substantiu o un pronom. sintagma preposicional Sintagma que consta d'una preposició i d'un [...]
64. absolut -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oracional. Verb, adjectiu, absolut. En fil., independent, incondicionat, que existeix per si mateix. Déu és l'ésser absolut.  [...]
65. declinació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre. Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta cinc declinacions.  [...]
66. pronom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots generalment variables, que poden tenir caràcter substantiu, adjectiu o adverbial i que presenten un significat ocasional, delimitat a partir de relacions díctiques o anafòriques. Pronoms demostratius, possessius, interrogatius, indefinits, neutres. Mot [...]
67. aqueix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la segona persona, especialment la localitat on es troba aquell a qui hom escriu o els objectes que es troben en aquesta localitat quan no és la mateixa on es troba aquell qui escriu. Aqueixa terra on vós [...]
68. quin -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un o uns d'un grup o d'un nombre de persones o coses sobre el qual o els quals recau una interrogació directa o indirecta. Quin dia vindràs? Amb quin ganivet ho tallaràs? Per quins carrers heu passat? No sap quina resposta fer-me. Adjectiu exclamatiu. Quin arbre més alt! Quina noia més bonica! [...]
69. aquell -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la tercera persona. D'ací a aquell poble, hi estarem més d'una hora. Porta'm aquell cove: el que és sota la pomera. Aquell any va fer molta calor. En el discurs, designa la persona o la cosa de què s'ha [...]
70. ho
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat: a) pron. [LC] Com a complement directe neutre, reemplaçant açò, això o allò. Això, qui s'ho creurà? Si em preguntes com se diu, et diré que no ho sé, que no sé com se diu. Vindrà avui: m'ho ha promès. b) Reemplaçant un adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar [...]
Pàgines  7 / 27 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>