Resultats de la cerca frase exacta: 292

81. superlatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ateny el nivell més alt, o molt alt, d'una qualitat. Ella és bona, dolenta, en grau superlatiu. Que expressa el grau superlatiu. Grau de l'adjectiu o de l'adverbi que expressa la qualitat o la modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Mot o grup de mots que expressen el grau superlatiu. [...]
82. després
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posterioritat d'una acció quan aquell terme és expressat per un infinitiu, un participi, un adjectiu, un substantiu o un pronom. Després de sopar, jugarem. Ell és el qui és més ric del poble després de tu. Després del que t'he dit, em penso que ja aniràs amb més compte. després que loc. conj. Indica el terme [...]
83. l' 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té resideix a Inca. [...]
84. aquest -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de l'adjectiu demostratiu que expressa proximitat en l'espai o en el temps respecte a la primera persona i també respecte a la segona. Els carrers d'aquesta vila. Vols d'aquestes prunes? Aquest noi hi anirà. Aquesta setmana fa més fred que la setmana passada. Després d'aquesta vida, creus [...]
85. atribut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estar o d'altres de semblants. En heràld., característica, expressada mitjançant un adjectiu o participi, que serveix per a fer conèixer la posició, disposició, modificacions, alteracions i particularitats que distingeixen els elements, tant interns com externs, de l'escut per tal de blasonar-lo d'una [...]
86. concordança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Les concordances de la Bíblia. En gram., relació d'un mot amb un altre mot del qual segueix les variacions pel que fa al gènere, al nombre, a la persona i al cas. La concordança de l'adjectiu amb el substantiu, del verb amb el subjecte. Conjunt de regles que regeixen la relació de concordança. [...]
87. declinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la seva influència. Enumerar per ordre les formes de la declinació (d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un pronom). Declinar el nom rosa rosae.  [...]
88. referir 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
planta a tal gènere. Una cosa, tenir una relació de dependència, subordinació, etc., amb una altra. L'adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix. Algú que parla de quelcom o que diu quelcom, entendre que parla o que ho diu d'algú o d'alguna cosa. Quan deia que algú ens ho pagaria, em referia al [...]
89. transposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de transposar; l'efecte. La transposició d'un mot en una còpia. La transposició d'un adjectiu en un substantiu per mitjà de l'article. Transposició de termes en una equació. En mat., permutació que intercanvia dos elements i deixa fixos els altres. Operació que consisteix a trasplantar un [...]
90. de 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mallorca. El desert del Sàhara. El mes de maig. El dia d'avui. El nom de Joan. El títol de duc. e) La designació d'una persona darrere el nom que expressa l'espècie a la qual s'atribueix. El ruc d'en Pere s'ho ha cregut. Quin dimoni d'home! | Anàlogament, darrere un adjectiu: La desgraciada de la Maria. [...]
Pàgines  9 / 30 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>