Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d'espai. Abstreure l'universal del particular. Aïllar la ment (d'algú) d'alguna cosa. Cuinar és una activitat que m'abstreu dels maldecaps [...]

El verb que heu cercat es conjuga com treure o traure.  [...]

[pp: abstret -a] v tr 1 abstraer. v pron 2 abstraerse, meterse en sí mismo.  [...]

1 aïllar 2 (abstreure'so abstraure'spron.) retreure's entotsolar-se, fugir del tracte de la gent. embadocar-se enfavar-se embadalir-se encantar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

V. abstreure.  [...]

Poder d'abstreure. [...]

Acció d'abstreure o d'abstreure's; l'efecte. Maloclusió deguda al descens de les dents per sota del pla d'oclusió normal. [...]

Atreure l'atenció (d'algú) fins a abstreure'l de tota altra cosa. Abstreure's en la contemplació d'alguna cosa. S'embadocava contemplant com la claror es fonia. [...]

Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]

Que sol abstreure's. Està quasi sempre abstreta en les seves aficions. Retret del tracte de la gent. És un home abstret, que no assisteix als actes públics. [...]