FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Albània. Relatiu o pertanyent a Albània o als seus habitants. Llengua indoeuropea parlada principalment a Albània, a Kosovo i en algunes regions de Montenegro, de Macedònia, d'Itàlia i de Grècia. Relatiu o pertanyent a l'albanès. [...]
L'albanès constitueix, ell tot sol, una branca de la família indoeuropea afí sobretot a la de les llengües eslaves. No se'n coneix l'origen: com que no s'ha pogut relacionar amb seguretat amb cap de les llengües antigues dels Balcans o de l'Àsia Menor, no s'ha pogut incloure en cap família [...]
'albanès, l'hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves. A més, l'importantíssim paper que per als altres idiomes romànics ha tingut el llatí, llengua de la cultura i de l'Església, per al romanès l'han tingut l'eslavònic i el grec. Tot plegat ha donat al romanès la seva fesomia tan particular, que [...]
La llengua de signes albanesa és la llengua de la comunitat sorda d'Albània. Tot i això, l'oposició del règim comunista albanès (1945-1991) al seu ús ha fet que s'hagi desenvolupat en nombroses variants i que hagi estat bandejada de l'educació dels infants sords. La situació ha anat canviant els [...]
llengua d'aquest regne podria ser l'udin es troba en manuscrits armenis medievals, amb paraules en una llengua que sembla una versió arcaica de l'udin actual. És també a través de l'udin que s'han pogut desxifrar les inscripcions de l'antic albanès o aghuà trobades a Mingchaur el 1949, i que s'estan [...]