Que amenaça. Una mirada amenaçadora. El temps era amenaçador. [...]

-a adj amenaçador -ra, amenazante.  [...]

comminatori banyabaix, persona que va amb el cap baix i porta males intencions. No us fieu d'un banyabaix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Allò que hom diu per fer ostentació de bravesa, especialment en to amenaçador per intimidar algú. [...]

Mirada. Un esguard tendre, amenaçador. Consideració. Tenir esguard envers algú. en esguard de En comparació amb. per esguard de En consideració a. No li van fer cap retret, per esguard de la bona relació que tenien. Li van atorgar el premi per esguard de tota [...]

, etc.). Despullar o privar (algú) d'allò que té d'amenaçador, despullar (algú) de tot sentiment hostil. Estava furiós, anava a pegar-li; però els seus plors m'han desarmat. Desarmar la còlera, l'enuig, d'algú. Desarmar l'enveja. Desarmar la crítica. Una [...]

-ra adj amenaçador -a.  [...]

tempestóso tempestívol temporalós procel·lós(lit.) borrascós(temps, dia, regió, vent) borrasquer, dit del vent. fortunal(mar) rúfol Cp. amenaçador: dit del temps que amenaça tempesta. El temps era amenaçador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

-da adj 1 malhumorós -osa, sorrut -uda. 2 [de aspecto amenazador] amenaçador -a.  [...]

Angoixa desencadenada per un estímul que ha adquirit, per via simbòlica o per aprenentatge, poder amenaçador per al subjecte. [...]