FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trobar bé la manera de veure d'altri. Expressar la seva conformitat, aquiescència. Tothom assenteix a les seves paraules. Donar la conformitat a les pretensions de la demanda. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Trobar bé la manera de veure d'altri, expressar la seva conformitat. subscriure(fig.) accedir convenir adherir-se donar la raó estar d'acord consentir. Qui calla consent (o hi consent). corejar, assentir al que diu un altre repetint les seves paraules. seguir la veta, assentir exteriorment a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cantar (una melodia) en cor. Acompanyar amb un cor (una peça de música). Assentir (al que diu algú) repetint, com aquell qui diu, les seves mateixes paraules. [...]
, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten
Present de subjuntiu
pressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin
Imperatiu
pressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin
En canvi, els verbs assentir i dissentir són incoatius i, per tant, es conjuguen com [...]
exemple: assentir, atrevir-se, corregir, decidir, discutir, dissentir, divertir, partir, patir, reunir, seguir...
En canvi, hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats purs, que no afegeixen aquest increment. Un d'aquests verbs és bullir, que es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu [...]