Ésser necessari. Us cal molt de diner per a fer això. Cal temps i paciència. Van caldre molts esforços per a acabar l'obra. Cal que vinguin tots tres. No cal que s'amoïnin. Cal anar-hi de pressa. No cal córrer tant. Cal no amoïnar-se. com cal Com ha d [...]

El verb que heu cercat es conjuga com valer o valdre.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: caldre i caler. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.  [...]

necesitarse), hacer falta. Calen molts diners per a viatjar, se necesita (o hace falta) mucho dinero para viajar. El que li cal és un bon marit, lo que necesita (o le hace falta) es un buen marido. 6 caldre que [haver de] tener que, deber. Ras i curt: cal que te'n vagis, así de claro: tienes que irte. Cal que [...]

1 caler 2 Haver de. ésser necessari (o indispensable) freturar. No fretura que ho facis, si no vols. ésser qüestió(de fer una cosa). És qüestió d'anar a veure'l. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple: Calen més cadires per al ball. Si voleu que funcioni, ens calen reforços. Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]

V. caldre.  [...]

Que manca d'alguna cosa. En gram., mancat d'alguna o algunes formes del paradigma habitual. Els verbs caldre i soler són defectius. [...]

Fet de callar, especialment el vent. A la callada del vent plourà. a la callada Calladament . anar de callada Ésser suposat, no caldre dir-ho. Va de callada que el convidaran a la festa. [...]

El gerundi del verb caldre o caler és calent. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.  [...]