FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai a recórrer per a anar d'un indret a un altre. Tira de terreny més o menys ampla que va d'un indret a un altre disposada expressament per a transitar-hi. Un camí que va de can Boquet a Sant Mateu. Per a anar a can Pibernat hi ha dos camins. És un camí molt dret: no [...]
La locució de camí, quan significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a (o a) per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:
De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camí a la feina.
Amb aquest [...]
Itinerari senyalitzat que condueix a una escola, pensat perquè els alumnes puguin fer tots sols i d'una manera segura, a partir d'uns 8 anys, el camí entre el seu domicili i el centre escolar. [...]
Via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants. [...]
Coeficient que, en l'equació estructural d'una anàlisi de camins, mesura la influència directa d'una variable exògena sobre una variable endògena. [...]
Vehicle amb una carrosseria similar a la d'un vehicle tot terreny, generalment proveït de quatre rodes motrius, que ha estat ideat per a circular per asfalt i per camins accidentats. [...]
