v tr 1 [una doctrina, un llibre] censurar. 2 [una persona] censurar. Va censurar la seva filla per mala conducta, censuró a su hija por su mala conducta. 3 [una cosa] censurar, reprobar, reprochar. Li censuren el seu mal caràcter, le censuran su mal carácter. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desaprovar, censurar (algú) per haver obrat malament. Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat. Blasmar la conducta d'algú, els actes d'algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Examinar i jutjar com a crític (una obra literària, artística, etc.). Fer notar els defectes (de les persones, de les coses). Li agrada de criticar els veïns. Censurar (les accions, la conducta, d'algú). Li han criticat totes les decisions que ha pres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre part. Intervenir en una negociació. Intervenir en un procés. Ficar-se en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc. El guàrdia intervingué en la baralla. Examinar i censurar (comptes, certes operacions). L'autoritat competent, impedir (a algú) la lliure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
defectes. Persona que exerceix la crítica literària, artística. Que fa notar els defectes de les persones, de les coses, que censura les accions, la conducta, d'algú. Acció de fer notar els defectes de les persones, de les coses, de censurar les accions, la conducta, d'algú. [...]