FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro, de llargària i de gruix variables, punxeguda de l'un extrem i amb una cabota a l'altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals. Clavar un clau. Desclavar, arrencar, un clau. arribar com un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l'armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau [...]
El nom clau sovint es fa servir adjectivalment per dir que alguna cosa és essencial, indispensable. En aquest ús com a adjectiu, el nom clau és invariable, és a dir, es manté la forma clau tant en singular com en plural. Així, en plural cal dir punts clau, peces clau, persones clau, aspectes clau [...]
Peça de metall constituïda per una anella i una canya que, introduïda al forat d'un pany, s'utilitza per a accionar els mecanismes que mouen el pestell i permeten obrir o tancar una porta, un armari o una caixa. [...]
Eina d'acer dur, fixa o ajustable, consistent en un mànec rígid de forma variable, acabat per un o per tots dos extrems en una obertura de forma i dimensions adequades als cargols o femelles que es vol collar o afluixar. [...]
Dovella central d'un arc, que es col·loca sempre l'última i que, una vegada posada, el tanca, li dona estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat. [...]
