FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir l'obertura (d'alguna cosa) de manera que resti aïllada de l'exterior. Cloeu bé la gerra que no hi entri aire. La tapa ha de cloure hermèticament el recipient. Aquest tap no clou. Aquesta porta tanca bé, però no clou, resten escletxes entre la fulla i el muntant [...]
[pp: clos closa] v tr 1 [una obertura] cerrar, tapar. Clou bé l'ampolla, cierra bien la botella. 2 abs cerrar. El pany tanca bé, però la porta no clou, la cerradura cierra bien, pero la puerta no cierra. 3 [fer que quelcom tanqui] cerrar. Cloure les parpelles, cerrar los párpados. Cloure una porta [...]
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar, cloure, (allò que és badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mà s'acopà damunt la seva espatlla. Formar capçada o mata atapeïda. Acopar-se una col. Donar forma còncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma [...]