FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva flexi [...]
v tr 1 gram conjugar. 2 fig [coordinar] conjugar, conjuminar. Es difícil conjugar los deseos de todos, és difícil de conjugar els desigs de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conjugar un verb. S'ha equivocat en la conjugació del verb saber. Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir. Grup a què [...]
El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]