FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements. Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada [...]
v tr 1 conjurar. Conjurar a los espíritus, a los muertos, conjurar els esperits, els morts. Conjurar un peligro, conjurar un perill. 2 [rogar] conjurar. Le conjuró a que viniera, el va conjurar que vingués. v intr 3 [conspirar] conjurar-se pron, conspirar, complotar. Conjuraron contra el régimen [...]
v tr 1 [fer un conjur] conjurar. Conjurar els esperits, els morts, conjurar a los espíritus, a los muertos. 2 [pregar] conjurar, rogar. Et conjuro que no ho facis, te conjuro a que no lo hagas. 3 [allunyar] conjurar. Conjurar un perill, conjurar un peligro. v pron 4 [conspirar] conjurarse [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 comunir, conjurar el mal temps amb oracions, amb fórmules exorcitzadores. adjurar demanar. 2 evitar. 3 (conjurar-sepron.) complotar. juramentar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]