FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tres vegades quatre. Impedir que (una cosa) surti dels seus límits, impedir que traspassi un límit. Els soldats contenien la multitud. Contenir les seves passions, la seva alegria. Dominar els sentiments propis, especialment la còlera. No us deixeu emportar per la ira: conteniu-vos! [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contenir o contindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contenir.
[...]
v tr 1 contener. Aquesta carpeta conté papers, esta carpeta contiene papeles. 2 [constar] contener. Un volum que conté dues-centes pàgines, un volumen que contiene doscientas páginas. 3 [impedir] contener. Contenien el pas de la gent, contenían el paso de la gente. 4 fig [encloure] contener, encerr [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tenir constar de comptar comprendre incloure englobar encloure implicar estotjar(fig.). Aquest escriny estotja preciosos recordatoris. 2 reprimir(->) constrènyer. Constrènyer la seva cobejança. 3 (contenir-sepron.). Contenir algú els seus sentiments, esp. la ira. dominar-se [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu.
[...]
