'algú. Ésser útil, a propòsit. Convé que li escriguis. El negoci que em proposeu no em convé. si molt convé Expressió emprada en anunciar la possibilitat d'un fet que contrariaria allò que s'espera, es prepara, etc. Concórrer a un lloc. Convenir en [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.  [...]

[Se conjuga como: venir] v tr 1 [acordar] convenir. ¿Qué habéis convenido?, què heu convingut?v intr 2 p fr [acudir] concórrer. 3 [ser útil] convenir. 4 [concordar] concordar, lligar. Lo que dice conviene con lo que sabíamos, allò que diu concorda amb allò que sabíem. 5 [acomodarse] acomodar-se [...]

v intr 1 [anar bé] convenir. No li convé sortir de nits, no le conviene salir de noche. 2 ant [concórrer] convenir p fr, acudir. 3 [estar d'acord] convenir. Tots convenim en el seu mèrit, todos convenimos en su mérito. 4 hi convinc convengo en ello. 5 si molt convé si se tercia, a lo mejor. v tr 6 [...]

1 v. intr. anar bé. No li va bé sortir de nits. escaure. Això no escau a un home com vós. acordar-se(->) quadrar encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen. consonar (fig.) ajustar-se adaptar-se fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell. rimar. Això no rima amb el vo [...]

La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén. La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu. Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]

convenir a su derecho v intr - convenir al seu dret v intr Ser convenient per defensar els drets d'algú. [...]

V. convenir.  [...]

Convenir (alguna cosa) en fer un contracte. Estipularen un lloguer mensual. Les condicions estipulades. [...]