FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El fregadís, una acció química, etc., emportar-se matèria (d'un cos). Les rajoles s'havien desgastat pel continu trepig de la gent. Desgastar la salut. Desgastar la bona fama d'algú. Un cos, perdre part de la matèria que el compon a causa del fregadís, d'una [...]
v tr 1 desgastar. Desgastar els talons, desgastar los tacones. 2 fig desgastar. Aquesta feina el desgasta molt, este trabajo lo desgasta mucho. v pron 3 desgastarse. Les rajoles es desgasten fàcilment, las baldosas se desgastan fácilmente. 4 fig desgastarse. Desgastar-se algú de tant de treballar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (una prominència), desgastar o llevar una part (d'alguna cosa), fregant, gratant, raspant, etc. Gratant-me, afaitant-me, m'he escarbotat un gra. Jugant amb el ganivet va escarbotar la vora del plat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, rodona, etc., amb la superfície dentada o estriada, que s'usa per a desgastar i allisar els metalls i altres matèries dures. ésser una llima Menjar com una llima. Aire molt fred [...]