FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia. Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a [...]
f 1 [cas o esdeveniment funest] desgracia, desdicha. Si es moria, quina desgràcia!, si muriera, ¡vaya desgracia!2 [sort adversa] desgracia, desdicha, mala suerte. Té desgràcia en tot el que emprèn, tiene desgracia en todo lo que emprende. 3 [mal perpetu] desdicha, desgracia. Té la desgràcia d [...]
f 1 [suceso] desgràcia. 2 [suerte adversa] desgràcia, dissort, mala sort. 3 [pérdida de favor] desgràcia, desfavor m [o f]. 4 [torpeza] poca traça, malaptesa, matusseria. 5 caer en desgracia caure en desgràcia. 6 desgracia personal [víctima humana] desgràcia personal. En el accidente no ha habido [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abandonar voluntàriament en favor d'algú (un benefici, un càrrec, el comandament, etc.). Acceptar amb conformitat una desgràcia, una contrarietat, etc. Resignar-se a la seva sort. És una gran desgràcia, però cal resignar-se. [...]
