D'una manera dolça, amb dolçor. [...]

'amor. Un cor tendre. Dolçament afectuós. Una paraula tendra. [...]

també el besa. Va veure la seva dona que es besava amb algú altre. besar els peus d'algú Humiliar-se davant seu. besar la mà a algú Besar-la-hi en senyal de reverència. Una cosa, tocar suaument (una altra cosa). El ventijol besava dolçament l'arbreda. besar-se [...]

v tr 1 [fer un petó] besar. 2 fig [tocar] acariciar, rozar. El ventijol besava dolçament l'arbreda, el vientecillo acariciaba dulcemente la arboleda. v pron 3 besarse. 4 [dos pans, dos atuells, etc] besarse, rozarse.  [...]

dolçament la campana. 3 v. intr. oscil·lar, vibrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una [...]

L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir(intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga [...]